-
«Sta ‘tènt, che ve magno for le braghe! – E quela volta deiI ufizài dela Nato en Vel...
-
Che bel che l'era quando i faseva su casin... E non se ne scorzeva nisun
-
Beh, adès gh’avé qualcòs da dir? Vardé che son mi a eser ciocióm, no voi…
-
Ala nossa età, quando te vèn el dolorìn tra le costole, no l’è pù i doloréti dela crescita…
-
A véder coi oci de ‘ncòi, par imposibile che ala fim tute le ròbe le neva a so post
-
Ancòi i fiòi dei paróni no i fa ‘n balóm. Ai mé tempi dovévem laoràr da pù…
-
Déi déi nelà, che comunque te vòi véderla, l’an nof l’è sèmpre mèio de quel pasà…
-
Eco l’an nof, l’è squasi ‘rivà. El me saluda, el ride, ‘sto bocia. No 'sa che el prométe le stése robe che l'ha dit quel vecio....
-
El sàt en dove te dévi méter i zeròti «che i te fa pasar la fam»? Beh, eco: propri lì
-
Quel che tiréva (come adès) l’era le tre esse: sangue, soldi e scandali. E sesso, se sa
-
Stavolta v'ho més a disposizion anca dele bèle foto de 'na volta. Foto de mi, se sa
-
Bòm, méti che se smorza el compiuter. Sét ancor bòm a scriver qualcòs a man?
-
«Mi en presón? Ma valà, bocia, no sta dir monàe, o ve magno fòr le braghe…»
-
Quando el tipografo el te diseva: «Scrivé a man, valà…», ma i era altri tempi
-
Me 'ricordo ancora: tuta colpa de quel pachét de zigaréti… Cramento, se el m'è costà!
-
Adès, chi è che lo dis al gàl de zigar n’ora prima? Ah zà, adès i gali no i gh'è pù…
-
Quando le taca a slumegar le spie, l’è meio far come coi compiuter: te smorzi su tut, te seri l'auto, te la daverzi e te l’empizi de nof. Te derai che narà tut benom de nof!
-
Me nono ‘l me lo diséva semper: «Sta lontan da quei che pianze sol co le zigole»
-
Ho ciamà el Call Center de Trent… Ma me par che dei cali no gh’importa gnent…
-
El Giorgio te’l vedi nela foto en fond ala pagina: l’è quel cola barba, a destra, quando ‘l zughéva nel Trent