Bom an a tuti! – Di Cornelio Galas

Sènti che casìm, che ciàs
pàr squasi na strózzega
de scanderlòti de Santa Lùzia.

Par che tut ‘sto fracàs
vegna dal bòsch su àlt
ma ‘l sòl el và zamài zo
dàme na pìla che vardo meio.

No l’è matelòti che zùga
e gnànca màchine o biròzi
Vàra, l’è sòl en por veciòt
cargà come ‘n mùs de batarìa.

«Ma ‘l lassa perder – ghe digo –
che magari ghe v’èi en crèp,
el mòla tuti quei ligàmi,
l’è frét, ghe fago en cafè»

‘Sto omenèt, barba da far
zamai da chisà quant,
el me vàrda de sbiéch
po’ el tira ancòra i so bagài.
 
«El se fèrma n’atimo, dài
coss’èla tuta ‘sta prèssa?
E po’ no ghe serve quela roba
l’è vecia, scassàda, da butàr via»
 
Alòra el se fèrma, el ciapa fià:
«Som l’àm vecio, caro mio,
meio che me traga ‘nvanti,
chè quèl nòf l’è drio a ‘rivàr,
vàrdel lazò, zòvem e svelto,
meio che cora e cora ancora
se nò ‘l me vei giust nel cul.
 
«Tanta de ‘sta mercanzia
che adès me fa tribolàr
l’avevo portàda ai primi de st’am.
«I s’è tegnù le robe pu bèle
quele da béver e da magnàr,
quele che dura come i cerìni
quando tei ‘mpìzi contro vent.
 
«M’è restà sol tante promésse
bone intenzióm, acqua che va.
|E anca mì adès te saludo
quel che ho vist m’è bastà.»
 
Ciàpo el binòcol e vardo en là.
Eco l’an nof, l’è squasi ‘rivà.
El me saluda, el ride, ‘sto bocia
el me fa segni coi bicèri en man
entant che ‘l vecio zamai l’è nà...