Da domàm no se è pù obligài a tegnìr sul mùs la mascherina a l'avèrta – Ma tut màl meio no desmentegarla casa...
El «NOT» l’è el nof ospedal de Trent. Sperénte de morir lì, nelà, così savén che ne spèta ancor tanti ani da viver…
Si vede una luce in fondo al tunnel. Sperente che no sia el trèno che ne vegn dos…
Vago ala Posta de Arco e me vèn en mént quando soto naia féven gara de sciràche… Vinzeva sempre i veneti
Lézo le istruzióm: el zeròt el và més sula panza e tegnù lì non pù de dodese ore...
Ah come se stéva lì a béver, a bagnàrse co l’aqua che sponzéva la lengua da fresca che l’era, prima che vegnìs a far la stessa roba anca le vache del Giosuè
Zàchete. No ho sentì gnent. L'era nàda pèzo dése dì prima, quando ero nà a l'ospedal de Arco a farme tor fòra el sangue per le analisi
Par bàle, ma le è robe che suzéde anca nela maméia de marangóni
Sperénte che piam piam se pòda en dì o alter darse le mam enveze che i gómbeti e (pù envanti, se sa) anca torse zó sta mascherina dala facia
Denter a quela cassa ghera sol pacièca: propri quel che è restà del Ventenio...